[1827]
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.

Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult (bé que molt parcial) atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes (els antics guerrillers del Trienni Constitucional), els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència il·limitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos. Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles; la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la revolta de G.Bessières per l’agost del 1825, enllaçava amb el descontentament dels reialistes catalans, principalment a través de personatges eclesiàstics, en contacte a la vegada amb antics caps de partida. El 1825 les queixes es convertiren en un malestar de semiconspiració a Cervera de Segarra, Manresa i algunes poblacions menors, i culminaren en un intent de Llobet i Trilla d’ocupar Tortosa. El 1826 el reglament dels cossos de voluntaris reialistes, molt poc favorable a les aspiracions d’aquests, produí una nova efervescència, testimoniada per la proclama d’aquell any mateix (Manifiesto de la Federación de Realistas Puros). La revolta esclatà pel març del 1827, amb l’aparició simultània de diverses partides. El fracàs d’un nou intent de Llobet i Trilla sobre Tortosa i l’afusellament d’aquests i alguns altres caps de partida fets presoners, juntament amb l’indult per a tots aquells qui deixessin les armes, i les pastorals dels bisbes contra els revoltats posaren fi a la primera fase de la rebel·lió. Però rebrotà aviat, amb una organització millor i amb l’obtenció del suport de molts batallons de voluntaris reialistes. (+) EC