[1940-1977]
Pel febrer de 1939, en el moment de començar l'exili, dels tres pilars institucionals que formaven la Generalitat només subsistia la Presidència. El govern, tot i no haver estat dissolt oficialment, no es va tornar a reunir; i el Parlament, ja molt minvat des de 1936 (amb l'abandó dels diputats de la minoria de la Lliga Catalana), va tenir una presència cada vegada més residual, amb els diputats supervivents dispersos entre dos continents. Quedava, doncs, la Presidència exercida per Lluís Companys, que, en els anys 1939-1940, intentà bastir una nova (i modesta) estructura amb aquestes bases: la Fundació Ramon Llull com a òrgan d'assistència als refugiats i ajut a la cultura; el Consell Nacional de Catalunya, que assumia una part de les competències executives de la Presidència; i Lluís Companys mateix, president de la institució, amb funcions més representatives que reals. Aquest esquema no sobrevisqué a l'enfonsada de França (juny de 1940). La Fundació i el Consell Nacional desaparegueren i Lluís Companys fou rellevat per Josep Irla, que va exercir clandestinament de president fins a la tardor de 1944. Amb l'alliberament de França, la Presidència tornà a l'activitat. En un primer moment, creà un Consell Assessor, del qual depenien una sèrie de grups de treball que havien de preparar ponències de cara a una futura actuació governamental. La nova conjuntura internacional de 1945 aconsellà a l'exili republicà en general de fer més visibles les seves institucions. Per aquest motiu, pel setembre de 1945 va ser presentat el primer govern de la Generalitat a l'exili, presidit per Josep Irla i format per una coalició de partits (Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Socialista Unificat de Catalunya) i independents o afins a Acció Catalana. Aquest govern, que restà obert a una hipotètica incorporació (que no es produí) de representants de l'interior, va intentar crear una petita estructura administrativa, amb uns serveis centrals, la represa de la Revista de Catalunya i un delegat a Catalunya, però al començament de 1948 entrà en crisi. Josep Irla el dissolgué; reduí, per manca de fons econòmics, l'estructura administrativa i, de fet, només deixà la Presidència i una Secretaria General. Aquesta situació es va mantenir fins a la dimissió de Josep Irla (1953) i l'elecció de Josep Tarradellas un any després. Tarradellas prengué una mesura encara més dràstica amb la conversió de la Generalitat en una representació uninominal i un arxiu, tot esperant temps millors i l'hipotètic retorn a Catalunya, fet que succeí l'any 1977. (CEFID) Base Dades Franquisme