[1640-1659]
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d'accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català. La revolta s'insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al s XVII directament enfrontades amb el procés de cristal·lització de l'estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat. El conflicte esclatà a partir d'una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia. La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV de Castella i obligava a cercar nous recursos financers a la corona. El comte duc d'Olivares, primer ministre del rei, proposà un programa politicofinancer, que atemptava contra el règim constitucional català, encaminat a obtenir dels regnes no castellans de la monarquia la mateixa contribució, tant en homes (programa de la Unión de Armas) com en diners (requeriment insistent dels quints des de 1621) , que Castella feia a la política internacional dels Àustria, i en definitiva arrossegar els catalans a les guerres exteriors hispàniques. (+) EC