Norma o concepte moral i jurídic, sorgit amb el feudalisme, que regulava les relacions entre les dues parts que establien el pacte feudal. Aquest era entès no com a imposició d'una part damunt l'altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte. Adquirí una força extraordinària a Catalunya i esdevingué gradualment la base de les relacions de la monarquia catalanoaragonesa amb els seus súbdits (afavorit per l'evolució social catalana) i formà el mecanisme constitucional català, amb l'organització d'uns representants dels estaments en un cos, la cort general, única institució europea —juntament amb el parlament anglès— que plantejà d'una manera eficaç i estable les relacions poder/subjectes. (+) EC