[1217 - 1716]
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar. Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis, la qual, d'ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne, amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons; el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitucions, en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques. Aquesta cort general conservava (i mantingué durant dues centúries) la condició d'òrgan juridicial per la força de l'usatge Iudicium in curia datum, però a poc a poc hi anà preponderant l'activitat legislativa; hi ha constitucions donades per Jaume I en cort solemne que ja diuen que són preses per al "bon estament e reformació de la terra", concepte que repetirà el seu seu fill i successor Pere II. (+) EC