Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del s XVI o influïdes per ella. La designació protestant els ve de la dieta d'Espira (1529). Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter (1483-1546), als seguidors de Huldrych Zwingli (1484-1531), als continuadors de Thomas Cranmer (1489-1556) i als addictes de Joan Calví (1509-64). Per raons teològiques i històriques, alguns grups s'estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats. No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l'Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet. Subratllaren la glòria i la transcendència absolutes de Déu, proclamaren l'autoritat suprema de la Bíblia i confessaren la perfecta redempció assolida per Jesucrist i la joia cristiana que dóna la seguretat de la salvació. En conseqüència, el protestantisme impulsa les versions populars i la distribució de la Bíblia i valora la predicació de la Paraula per damunt del sacramentalisme i les cerimònies litúrgiques. Conserva dos sagraments: el baptisme i la Santa Cena . Rebutja la vida monàstica, entesa com una obra humana, oposada a la fe  i canvia l'ascesi per l'ètica individual. En néixer, significà la fi d'un poder religiós monolític a l'Europa culta, impossibilitant una hegemonia internacional secular i religiosa amb tot l'antic sistema cultural. (+) EC