[1196-1213]
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213). Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella. Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella (derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra) en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga. Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra. Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança de Navarra, amb vista a heretar aquest regne, però el papa no concedí la dispensa del parentiu. Potser és d’aquest temps una unió extramatrimonial que donà lloc a la naixença de dos fills naturals: Constança, que es casà amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, i Pere, que fou canonge i sagristà de Lleida. (+) EC