[1765-1936]
Rabassaire és el nom que rep la persona que conrea una terra amb contracte de "rabassa morta". Al segle XVIII es va produir una augment del valor de les terres, i, alhora, una inflació creixent, els propietaris es consideraven perjudicats per la millora dels mètodes agrícoles que prolongaven la vida dels ceps, mentre l'arrendament perdia valor i s'estenia per diverses generacions.El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l'Audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte es dissolia per la mort dels ceps, o als cinquanta anys. Aquest sistema fou origen de moltes disputes amb l'arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX i principi del XX. El pagesos s'uniren en la Unió de Rabassaires. El Parlament de Catalunya, amb la llei de Contractes de Conreu, el 1934, havia de permetre als rabassaires, mitjançant prèvia indemnització als terratinents fer-se els amos de la terra, però aquesta llei fou abolida per l'arribada al poder de la CEDA, i la Guerra Civil.