Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als ss XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament. Provenia ja de l'usatge De intestatis, que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt; si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns; si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l'altra, per al familiar a qui correspongués segons dret; si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni. En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l'escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat.  (+) EC