Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra. Sistema d'aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els ss XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats. Quan els monarques hispànics començaren d'organitzar els exèrcits mercenaris característics de l'Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments. A través dels dictàmens de les corts catalanes, els tres braços havien intentat ja de determinar les obligacions de la població en aquesta qüestió. Durant els darrers decennis del s XV i al llarg del s XVI, els capítols de corts insistiren, d'una banda, que els soldats només podien ésser admesos en cases particulars quan a la localitat on es trobessin no hi hagués hostal o castell, i, d'altra banda, que totes les despeses havien d'anar a càrrec dels soldats. (+) EC