Ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics en ells mateixos (formes, origen i evolució) i per a llur interpretació adequada (lectura, datació i localització). El subjecte de la paleografia és tota mena d'alfabets i d'escriptures des de l'antiguitat fins a l'època actual. El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit; però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc. Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a subjecte texts escrits o preparats a mà. Així mateix interessa directament o indirectament la filologia, l'edició de texts , la sigil·lografia i numismàtica, la història de les ciències, etc, i en general qualsevol investigació històrica de primera mà que utilitzi fonts escrites. (+) EC