Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics. Ataca l'existència d'aranzels, les restriccions quantitatives i d'altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l'existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris. Al s XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l'estranger al marge de les companyies. El lliurecanvisme prengué cos durant el s XVIII per mitjà de la fisiocràcia (laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même) i d'Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del treball porta a una especialització més elevada i, per tant, a una assignació més racional dels recursos i a un nivell de vida més alt. A.Hamilton parlà (1791) de la protecció de les "indústries joves", cosa que donà pas al proteccionisme. (+) EC