[1618-1648]
Conflicte bèl·lic de caràcter europeu (1618-48), que es prolongà en la guerra entre França i la monarquia hispànica, que durà fins el 1659. En conjunt, s'inclou en la lluita per l'equilibri de poder a Europa, i hi intervingueren els estats dels Habsburg d'Àustria i els dels prínceps alemanys. Fou originada per la crisi general que afectà els estats europeus durant el s XVII, provocada pels obstacles que el desenvolupament del capitalisme trobava en les estructures feudals. La primera fase, anomenada bohemiopalatina (1618-25), s'inicià amb la insurrecció de Bohèmia i els estats de la casa d'Àustria contra el futur emperador Ferran II, de tendències absolutistes i catòliques. Els nobles bohemis elegiren rei l'elector Frederic V del Palatinat (1619), però les tropes de la Lliga Catòlica, sota el comandament de 'TSerclaes de Tilly, posaren fi al regnat de Frederic i a les llibertats txeques en la batalla de la Muntanya Blanca (1620). Ferran II obtingué el control total dels seus territoris d'Àustria i Bohèmia. Per llur banda, els espanyols ocuparen el Palatinat renà. Començà aleshores l'anomenada fase danesa (1625-29), amb la intervenció de Cristià IV de Dinamarca, mogut per la rivalitat amb Suècia a la Bàltica i pel desig de supremacia danesa. (+) EC